Va ser un dramaturg i poeta en llengua catalana. L'any 1853 és traslladà al Vendrell, d' on era originària la família paterna (la mare era d'origen canari), i anys més tard s'instal·là a Barcelona. De seguida aprengué la llengua catalana i s'adaptà a la cultura del país. De ben jove participà en el moviment literari català, i fou fundador, i més tard director, de la revista La Renaixença. Va començar escrivint poesia i més tard, es dedicà al teatre, gènere en el qual assolí un èxit rotund. La seva ideologia política el convertí en un defensor del catalanisme i en un personatge molt popular.
La majoria de les obres teatrals de Guimerà són de caràcter romàntic, és a dir, obres que pretenen provocar una forta impressió al públic per despertar-li grans emocions i sentiments.
Algunes de les seves obres de teatre van teir un èxit immediat i van ser traduïdes a nombroses llengues per ser-hi representades: castellà, francès, anglès, alemany, suec...
Les obres més importants de Guimerà són:
En poesia:
- El rei i el conseller, 1870
- Indíbil i Mandoni, 1875
- Cleopatra, 1876
- L'any mil, 1877
- Romiatge, 1877
- El darrer plany d'en Claris, 1877
- Cants a la Pàtria, 1906
- Segon llibre de poesies, 1920
- Poblet (poema)
- Mar i cel, 1888
- Maria Rosa, 1894
- Terra baixa, 1896
- La filla del mar, 1900
Video d'Àngel Guimerà
